La ciutat de Santa Coloma és un indret històric de la costa central de Catalunya, emmarcada pel riu Besòs a l’oest, la serralada de Marina al nord i el pla de Badalona a l’est. Els seus orígens es remunten a una antiga població ibera, situada a l’anomenat popularment turó del Pollo; actualment es poden visitar les seves ruïnes al jaciment iber de Puig Castellar. Durant l’època medieval, un dels fets diferencials de la població va ser la creació d’una torre de defensa, actualment anomenada Torre Balldovina, degut a l’amenaça del sarraïns. La Torre també va ser seu de reis com Joan II durant la batalla disputada l’any 1471 durant la Guerra Civil catalana del segle XV, i més endavant esdevingué la residència de la popular família Sagarra, per acabar sent l’actual seu del museu de la ciutat.
Al segle XIX, Santa Coloma va evolucionar d’un poblet agrícola basat en el conreu de maduixes cap a esdevenir un popular lloc d’estiueig de les famílies burgeses de Barcelona, però va ser després de la Guerra Civil espanyola i la postguerra que la demografia de Santa Coloma va esclatar. Durant els anys 60 i 70 la població va passar de 30.000 habitants fins a més de 100.000, la ciutat es va convertir en la nova llar de milers i milers d’immigrants que venen del sud d’Espanya, especialment d’Andalusia, a treballar a la indústria catalana, i va haver de reinventar la seva convivència.
A principis de segle XXI Santa Coloma va tornar a rebre una nova onada de nouvinguts, aquest cop provinents sobretot d’Àsia central i oriental, del nord d’Àfrica i també d’Amèrica del Sud. Santa Coloma té ara una població d’uns 120.000 habitants, el 22% dels quals són estrangers: Xina, el Marroc i Pakistan lideren la llista de les diferents nacionalitats que acull Santa Coloma, que s’allarga fins a més de 100 de diferents.