Santa Coloma

La ciutat de Santa Coloma és un indret històric de la costa central de Catalunya, emmarcada pel riu Besòs a l’oest, la serralada de Marina al nord i el pla de Badalona a l’est. Els seus orígens es remunten a una antiga població ibera, situada a l’anomenat popularment turó del Pollo; actualment es poden visitar les seves ruïnes al jaciment iber de Puig Castellar. Durant l’època medieval, un dels fets diferencials de la població va ser la creació d’una torre de defensa, actualment anomenada Torre Balldovina, degut a l’amenaça del sarraïns. La Torre també va ser seu de reis com Joan II durant la batalla disputada l’any 1471 durant la Guerra Civil catalana del segle XV, i més endavant esdevingué la residència de la popular família Sagarra, per acabar sent l’actual seu del museu de la ciutat. 

Al segle XIX, Santa Coloma va evolucionar d’un poblet agrícola basat en el conreu de maduixes cap a esdevenir un popular lloc d’estiueig de les famílies burgeses de Barcelona, però va ser després de la Guerra Civil espanyola i la postguerra que la demografia de Santa Coloma va esclatar. Durant els anys 60 i 70 la població va passar de 30.000 habitants fins a més de 100.000, la ciutat es va convertir en la nova llar de milers i milers d’immigrants que venen del sud d’Espanya, especialment d’Andalusia, a treballar a la indústria catalana, i va haver de reinventar la seva convivència.

A principis de segle XXI Santa Coloma va tornar a rebre una nova onada de nouvinguts, aquest cop provinents sobretot d’Àsia central i oriental, del nord d’Àfrica i també d’Amèrica del Sud. Santa Coloma té ara una població d’uns 120.000 habitants, el 22% dels quals són estrangers: Xina, el Marroc i Pakistan lideren la llista de les diferents nacionalitats que acull Santa Coloma, que s’allarga fins a més de 100 de diferents. 

Santa Coloma està perfectament integrada dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona i és travessada per múltiples línies de transport públic que la connecten ràpidament amb la capital i amb les veïnes Badalona i Sant Adrià de Besòs, sense perdre mai la seva identitat i el seu sentiment de comunitat. Passejant pel carrer Major, la plaça de la Vila, al voltant del mercat de Sagarra, o als innumerables indrets emblemàtics que formen tots els barris de la ciutat, els veïns comparteixen identitat i tradicions. Les principals zones d’esbarjo i oci dels colomencs i colomenques són el seu eix central, marcat per la rambla de Sant Sebastià, que la recorre des del barri de Fondo fins la plaça de la Vila, i les avingudes de la Generalitat i de Santa Coloma; quan es tracta de buscar la natura, les ribes del Besòs i la serralada de Marina són eleccions molt properes i populars.

Si una cosa caracteritza Santa Coloma, donada la seva multiculturalitat, és el seu esforç per a la integració de tots els seus habitants. Molt rica en tradicions d’arreu del món i les seves diferents expressions, Santa Coloma ha apostat també per a reforçar l’àmbit de la cultura tradicional catalana, la història de la qual es remunta molt segles enrere i està profundament arrelada a la història de la ciutat. Aquestes tradicions (cercaviles i balls de gegants i capgrossos, castellers, trabucaires, dimonis i bèsties de foc, Festes Majors, etc) són cuidades i potenciades també amb la intenció d’unir la població, independentment dels seus orígens, i el seu ambient festiu les converteix en eines molt poderoses de cohesió entre habitants, afiançant el sentiment de pertinença tant pels que fa poc que han arribat com pels que fa més anys que hi són, i per tant major participació com a ciutat.