La imatgeria Colomenca

Quan Santa Coloma de Gramenet encara era, tan sols, un poblet de la rodalia de Barcelona, on residien els senyors de casa bona durant la temporada estival, consagraren el setembre de 1915 l’encara avui imponent Església Major. Amb motiu d’aquesta efemèride una de les famílies barcelonines més habituals, els Tusell, van decidir regalar al poble quatre nans. D’aquestes figures, que van quedar calcinades durant la Guerra Civil, només hem llegat unes poques imatges que ens desvelen la semblança fisonòmica amb les d’altres poblacions com Berga. Aquesta és la primera referència que es té d’imatgeria festiva a la nostra ciutat.

Durant la dècada dels quaranta i els cinquanta va ser usual, a Santa Coloma, llogar per les dates festives més assenyalades gegants i capgrossos. Malgrat la presència d’aquestes imatges a la nostra localitat al llarg dels anys, sempre havien sigut manllevades, mai pròpies. No va ser fins al 1960, quan l’Ajuntament, per la continuada insistència del músic a i folklorista local Joan Parió, decidí adquirir una parella de gegants, sis capgrossos i dos «cabecuerpos» a la mítica botiga barcelonina «El Ingenio». Els gegants representen dos reis i l’escultura dels gegants és obra de Lluís Sabadell Tots ells són figures de sèrie, fet que ens permet trobar desenes de gegants i capgrossos com els de Santa Coloma arreu del país.

Tot el conjunt d’imatgeria va recórrer els carrers de Santa Coloma ballats pels escombriaires de la ciutat, liderats per en Pere Roig. Els gegants se’ls va començar a conèixer popularment com Quimet i Colometa. Al cap de pocs anys, per la poca habilitat dels balladors, així com per alguns accidents que s’havien anat donant, les figures van quedar arraconades al fons d’un magatzem, agafant pols dia rere dia.

El 1981 l’Ajuntament va trobar les figures molt malmeses al magatzem, on havien estat oblidats durant anys. L’equip de cultura del govern municipal d’aleshores va decidir recuperar-los. Un grup de joves colomencs, que posteriorment es conformarien com la Colla Nova de Gegants de Santa Coloma, van fer-se càrrec de la recuperació. El 31 de desembre de 1981, Diada de Santa Coloma, els gegants van tornar a sortir a ballar pels carrers. Va ser durant aquells anys que els gegants es batejaran, oficialment, com Silvestre i Coloma, tal com els coneixem avui dia. En una època d’una colla molt jove i d’una ciutat molt convulsa, la relació entre l’entitat i l’Ajuntament mai van arribar a ser massa bones, fet que desembocà en la cessió dels gegants a una altra entitat. La decisió no va poder ser pitjor, i és que després d’un greu incident els gegants van haver de passar per taller urgentment i retornats, de nou, a la colla de gegants.

Fruit dels problemes acumulats pels repetits accidents al llarg dels anys i pel pes de les figures, el setembre de 1986 van arribar a Santa Coloma de Gramenet el Genís i la Margarida. Dos emblemes de la història de la ciutat: ell representant un iber, els primers pobladors del Poblat Ibèric Puig Castellar; ella representant a una camperola de finals del segle XIX quan Santa Coloma era reconeguda arreu per tenir les millors maduixes del Maresme. A partir d’aleshores els gegants «nous» van ser els encarregats de fer les habituals sortides dins i fora de la vila, quedant, els gegants «vells», únicament per les grans festivitats.A partir de 1987, i anualment al llarg de cinc anys, es van estrenar cada any un capgròs que representava un personatge rellevant de la Santa Coloma del segle XX: l’Agutzil Alsina, el mestre Juame Salvatella, el ferrer Francesc Plà, el membre de la comissió de festes Joan Ubach i el taxista Miquel Estadella. La totalitat de la comparsa nova va ser construïda a l’avui desaparegut Taller Can Boter de Tiana.